5 de gener del 2014

l'etern retorn

perquè el que ens mata és només
el que deixem en un racó

Aquelles pors, aquells neguits, aquells desitjos. Gràcies, doctor. Deu ser per tot això que diu que ara em torna a córrer pel clatell l'alè de l'ombra dels meus dubtes. Ja ho havíem deixat clar, allò, oi? Doncs no. La mirada blanca i plena de llum, la de fa tots aquests dies, la de llavors i la de l'altre llavors. Però fins i tot més penetrant. Ja no hi té res a perdre. I jo? Què hi perdo jo si agafo la granera i bado pels racons, i bado pels records, que no són més que trossets d'aquesta vida nostra que ens resistim a abandonar del tot. Què hi perdo, senyor metge, si tanco amb pany i clau aquest calaix de mals endreços que n'estic fart de tenir ple. I ben mirat què hi guanyaria girant de cap per avall l'ordre establert, aquest ordre que jo mateix he anat desendreçant.
Torna la llum d'uns ulls que mai no han marxat prou, que mai no has tingut lluny del tot, per molt que ho intentessis. L'enèsima oportunitat de veure't cara a cara amb tu mateix. I decidir. El que et matarà, allò que deixaràs pendent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada